La placa maldita. Cuando Francisco Franco era Francesc Franco

Un documento que demuestra la feliz convivencia entre el catalán y el castellano, sin persecuciones, sin multas, sin pérdidas de identidad. No está escondido en un archivo, está a la vista de todos desde 1964.

 

<<Siendo Jefe del Estado Mayor el Excelentísimo Sr. FRANCESC FRANCO BAHAMONDE, Ministro de Obras Públicas el Excelentísimo Sr. JORDI VICÓN SUERODIAZ, y Gobernador Civil de la provincia el Excelentísimo Sr. JOSEP A. SERRANO MONTALVO, se transfirió a perpetuidad la concesión del Canal de Urgell en favor de la Comunidad General de Regantes. Año 1964>>

Yo me pregunto,… ¿Qué xxxrdx de documentos han estudiado los historiadores catalanes para hablar de la OPRESIÓN, la REPRESIÓN y la CRUEL PERSECUCIÓN delFRANCESC” a la llengua catalana?

En los carteles electorales del PSOE en Catalunya, nunca han permitido que pongan FELIP o JOSEP LLUÍS o PERE. ¿Por qué?

José Enrique Catalá

Licenciado en Geografía e Historia por la Universidad de Valencia. Especialista en Hª Medieval. Profesor. Autor del libro: Glosario Universitario.

Publicaciones relacionadas

Un comentario

  1. Amic José Enrique, el problema és que els negacionistes de la repressió cultural del Paquito amb prou feines podeu trobar exemples comptats amb els dits de les mans (i si vols els peus també) de casos que es van escapar d’aquesta repressió, i pràcticament tots ells situats cronològicament als darrers temps de la dictadura, quan es va pretendre donar una imatge d’obertura i més tolerància. Si ens posem a comptar casos de l’altra banda, no acabem ni amb els dits d’un regiment.

    Em pots explicar com pot coexistir la teva afirmació de que les dues llengües convivien en perfecta armonia i que alhora el meu pare nascut l’any 1951 no pogués ser inscrit amb el seu nom en català? per què el castigaven a l’escola per parlar català si l’enganxava algun professor franquista? tinc documents centenaris a casa on es pot veure com canviaven les coses a nivell linguistic en període de dictadures, l’idioma dels papers oficials, canvi de noms propis així com de poblacions. Si tu haguéssis viscut als anys 40 dien-te Josep Enric, t’haurien OBLIGAT a dir-te José Enrique, i això no és ni tolerància ni armonia ni merdes, això és imposició, repressió i prohibició. O això, o tu i jo tenim definicions molt diferents d’armonia i convivència i respecte.

    I que no sigui dit, si un dictador es diu Francisco, doncs es diu Francisco, jo tampoc li hauria canviat el nom encara que la placa hagués estat escrita en japonès. Però si vols seguir jutjant l’estat de la llengua per una placa que van fer uns pagesos l’any 1964, doncs au.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

uno × 1 =

Botón volver arriba
bitcoin blender, bitcoin mixer, cryptomixer